Experiències

Ruta de la terra al mar

Rutes experiencials guiades

Ruta de la terra al mar… vuit segles d’història

    • JULIOL I AGOST 2018
      HORARI: 19h – 20.30h
      SORTIDA I TICKETS: OFICINA DE TURISME

      VISITA GUIADA                       PREU 3 EUR

      DILLUNS ( FRANCÈS )
      DIMECRES ( ANGLÈS )
      VISITA TEATRALITZADA          PREU 10 EUR
      DISSABTE ( CATALÀ / CASTELLÀ )

Contacta amb nosaltres per més informació

Gaudeix de la "Ruta de la terra al mar... vuit segles d'història"

Contacte Rutes - CAT

Esglèsia de Santa Maria de Pineda

La imatge actual de l’església Santa Maria de Pineda correspon a la restauració que va fer l’arquitecte Isidre Puig i Boada, el 1922. La primera església es va consagrar l’any 1079, fa més de 900 anys. En època romànica, la parròquia de Santa Maria es trobava sota domini dels senyors de Montpalau, i comprenia també Calella i Santa Susanna, dominant una població dispersa formada per diferents masies. Pineda de Mar era coneguda com la Pobla de Sa Boada, a prop d’aquesta església i al voltant de l’antic camí ral s’hi va crear un petit agrupament de cases.

Aquesta església ha viscut èpoques de bonança, però també èpoques de perill i de guerres. Ha viscut l’atac de corsaris que entraven a robar. El més greu, va implicar un gran nombre de ferits, captius i morts.

La gent de Pineda, del Maresme, i d’arreu de Catalunya temia els atacs i agressions pirates o corsaris, succeïts al llarg del segle XVI i fins ben entrat el segle XIX. Provenien del Nord d’Àfrica, bàsicament de la costa algeriana. Les seves ràtzies es mobilitzaren sota l’imperi otomà, i varen arribar fins a l’Atlàntic, i de vegades, fins a la costa gallega. El litoral català i tota la Mediterrània esdevingueren un territori molt insegur.

Pobles com Pineda amb grans zones de conreu properes al mar, amb poques elevacions de terreny, i amb les llums de la costa, facilitaven els atacs dels corsaris. La costa del Maresme, mancada de defenses naturals, portà molt aviat a la construcció d’un gran nombre de torres de guaita i fortificacions en diferents punts de la comarca. Les torres de guaita i de defensa com la de Sant Jaume, o el mateix castell de Montpalau, completen el paisatge fortificat de Pineda.

Ermita-Sant-Antoni-web

Capella de Sant Antoni

Els pirates deixaven els vaixells lluny de la costa i s’acostaven amb unes embarcacions lleugeres. Cadascuna d’aquestes barques solia dur de deu a quinze homes armats fins a les dents i que, fins i tot, portaven canonets de campanya. Des de les torres o llocs elevats, s’exercia la vigilància del mar de forma permanent. Quan s’albirava el perill, es donava l’alarma, per mitjà de fogueres (l’arribada dels pirates solia ser de matinada), també tocaven la campana i es feia sonar el “corn”. A partir d’aquest moment, la gent fugia cap a l’interior de la vila i sinó cap a les muntanyes o llocs fortificats.

La capella de Sant Antoni es troba al cap del carrer de Sant Antoni, antic camí ral, i anteriorment Via Augusta romana. Aquest carrer, juntament amb el carrer Ciutadans i el carrer Major, configuraven el nucli històric de Pineda, fins ben entrat el segle XIX. Ha estat sempre lloc de pas, dels habitants de Pineda, i dels viatgers que venien de fora per visitar la vila.

En aquells temps, les cases de la vila eren totes iguales, de la mateixa amplada, amb planta baixa i pis. Aquestes, al llarg dels anys, s’anaren ampliant en alçada i podien tenir fins a dos pisos superiors.

Ca-lHorta-i-Can-Guinart

C. Major / Plaça Catalunya

L’obertura al mar a partir de l’època moderna va ser la gran transformació que van patir els pobles de la costa del Maresme, reforçant d’aquesta manera l’economia de subsistència que els hi donava l’agricultura amb el comerç marítim i la pesca.

Els atacs pirates o si més no, la por davant d’aquests, fa que els pobles del Maresme no creixin molt més fora dels nuclis històrics, allunyats encara del mar.

Creu-Terme-Can-Quintana-destacada

Creu de termes de can Quintana

Les creus de terme eren fites que marcaven els límits d’un territori, d’una parròquia. Acostumaven a trobar-se a l’entrada d’algunes poblacions o al costat de camins.

La Creu de Can Quintana és del segle XIV. Pineda encara era la Pobla de sa Boada, i el poble era poc més que l’església i masies disperses. Però aquesta creu actualment no es troba en el seu lloc orginal, ja que la família de can Quintana la va amagar durant la Guerra Civil. Té la imatge del Crist crucificat i de la Mare de Déu amb el Nen Jesús.

La població de Pineda històricament es dedica a l’agricultura i a la pesca. Es crea un petit barri de pescadors al final del carrer del mar anomenat el Raval de Mar. A Pineda proliferen els artesans, els mestres d’obres, els teixidors de lli, els carreters, els fabricants de bótes de vi, etc. L’agricultura es basa en el cereal, la vinya, les oliveres, el cànem i el lli. Algunes cases van engrandint el carrer major i canvien la imatge medieval que fins aleshores tenien, construint cases de planta baixa i dos pisos que seran les generalitzades a partir d’aquell moment. Comencen a aparèixer les cases més senyorials.

L’alcalde Serra i Moret (1914-1923) fou un dels impulsors de l’urbanisme del segle XX a Pineda, i de fet, gràcies a ell, es construïren alguns dels edificis més emblemàtics d’aquella època.

Biblioteca Serra i Moret

Biblioteca Serra i Moret


Pineda a partir de finals del segle XIX i principis de segle XX pateix una transformació enorme. De l’antic centre històric passem a una nova Pineda, amb més habitants i noves necessitats.

L’arribada del ferrocarril va facilitar que la gent benestant, la burgesia industrial, esculli Pineda per l’estiueig i l’esbarjo.

El creixement de Pineda en aquests primers anys del segle XX és considerable, el 1922, coincidint amb la inauguració de la Biblioteca, Pineda tenia 2100 habitants, i el1940 ja arribaven als 3000.

Carrer de Mar


El carrer del Mar era el camí de pas i de transport de mercaderies ja en el segle XV. Unia el mar i la terra. Amb el temps va esdevenir un passeig senyorial amb identitat pròpia

ajuntament-pineda-de-mar

Plaça de Catalunya

Aquesta plaça marca els orígens i l’evolució del poble. Ja en el segle XV s’hi feia el mercat setmanal, i s’hi ubicava l’hostal. Arribaven les persones que transportaven mercaderies de mar i era el punt d’unió entre el mar i la terra.

L’edifici de l’Ajuntament va ser rehabilitat per Isidre Puig i Boadas el 1917. Es va construir per substituir l’antiga casa de la Vila del segle XVIII. En aquella època, a l’edifici, juntament amb l’Ajuntament, trobàvem la carnisseria, la fleca, l’hostal i la presó.