Experiències

Església de Santa Maria de Pineda

ruta al centre

Església Santa Maria de Pineda

La ruta al centre és un recorregut pel nucli urbà, que es va formar a l’entorn de l’església de Santa Maria de Pineda, a partir del segle XVI. En aquest recorregut descobrirem com les ràtzies dels pirates van marcar la història del poble i arribarem fins a la construcció d’una de les primeres biblioteques públiques de Catalunya, a Pineda.
El nucli urbà de Pineda de Mar es va començar a formar al segle XIII, a banda i banda del Camí Ral, l’antiga via romana que unia el nord i sud de Catalunya. Es va conformar un primer nucli de cases situades als actuals carrers Major, Sant Antoni i carrer Ciutadans, en una estructura de T, formada per la intersecció d’aquests carrers amb el carrer del Mar.
A partir dels segles XIV i XV es va produir un increment de població que va suposar el creixement del municipi cap al mar, especialment amb l’obertura del carrer del mar, que fins aleshores tenia el pas restringit.
El poble va mantenir un creixement sostingut fins el segle XX, que és quan s’edifica el barri del Poblenou. Als anys 60, aquest nou barri allotjarà als ciutadans procedents del sud d’Espanya que venien a treballar, i molts d’ells a dedicar-se al turisme.
La ruta que farem a continuació és un viatge en el temps, per la història que ens expliquen els edificis, i el llegat dels habitants de Pineda.
La primera parada del recorregut és l’església de Santa Maria de Pineda. L’església va ser consagrada l’any 1079, pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré. El temple primigeni era d’estil romànic i va ser enderrocat per bastir l’actual església a la primera meitat del segle XVI.
És una església amb nau central i dues laterals, i un campanar vuitavat. Destaca la façana amb esgrafiats geomètrics, que li confereix una imatge molt característica i la llinda de pedra sobre la porta d’entrada. L’aspecte de l’església actual és el resultat de la intervenció que es va portar a terme l’any 1948, quan l’arquitecte Isidre Puig Boada va decorar la façana exterior amb els esgrafiats que es poden veure actualment. La darrera restauració de la façana data del 1988.
Segons la documentació conservada, es van encarregar diverses reformes a diferents mestres d’obres des de 1514. Es va encarregar la construcció de la nova sagristia al mestre d’obres Miguel de La Gaspi. Les obres de fortificació, foren encarregades a Jean de Tours el 1545. D’aquesta mateixa època és la capella de Sant Joan Baptista i el retaule major, pintat per Gabriel Bou, de Girona. De l’interior, a més del retaule i la capella, destaquen les claus de volta, que foren esculpides amb imatges de la Mare de Déu i diversos sants.
La segona reforma important es va produir al segle XVIII, quan es van construir les dues naus laterals i el campanar, a més de la façana barroca, reformada per Puig Boada al 1948.
Finalment al segle XX es va bastir la Capella del Santíssim. Aquesta capella (construïda per Josep Perpinyà), presenta tres rosasses amb vitralls emplomats i una imatge de la Pietat, esculpida per Frederic Marès.
Aquesta església depenia de la parròquia de Sant Pere de Riu, a Hortsavinyà, i actualment encara estan vinculades malgrat estiguin en dos municipis diferents (Pineda i Tordera).
L’església es va fortificar degut als atacs del corsari Dragut l’1 d’agost de l’any 1545. En aquella ocasió, els pirates van portar a terme una ràtzia sobre la població, i van arribar fins a Can Palau, riera amunt. L’atac va causar un gran impacte en la població, així com pèrdues personals i grans desperfectes materials. La llinda sobre la porta principal de l’església es va gravar com a recordatori de l’atac.
L’autorització per a fortificar l’església va arribar el 27 de maig de 1562, i es va emmurallar el recinte al voltant de l’església.. Alhora altres edificis van seguir el mateix exemple, i es van fortificar cases com Can Jalpí, Mas Cànovas, o Can Castellar, construint-hi torres de defensa. Aquestes mesures es van mantenir fins el 1691.
Els atacs pirates que va patir Pineda no van ser només de Dragut; en la documentació consta que l’any 1584 en va patir un altre, de mans de 19 vaixells turcs.