Experiències

Biblioteca Popular

ruta al centre

  • biblioteca-serra-i-moret

BIBLIOTECA POPULAR

EL NOU EIXAMPLE 

La Biblioteca Popular, símbol arquitectònic d’una nova etapa a Pineda, fou la nova cara de la cultura i societat!

El Servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya fou ideat per Eugeni d’Ors. La primera biblioteca pública de Pineda de Mar fou promoguda per l’alcalde Manuel Serra i Moret i Sara Llorens. Fou inaugurada l’any 1922.

L’edifici de la biblioteca és d’estil noucentista, originalment de planta única, que disposava de vestíbul, sala de lectura, despatx i lavabo, fins que l’ampliació de l’any 1981 va modificar la seva estructura. Destaca l’arc de punt rodó de la façana principal, que s’emmarca en les dues columnes jòniques que flanquegen l’entrada.

 

L’inici del desenvolupament urbanístic, cultural i social era un fet a principis del segle XX. Els canvis es van accelerar per la pressió d’una primera onada de persones immigrants. Tot i això, la urbanització dels espais ocupats per camps de conreu va ser lenta, i en tenim un bon exemple aquí davant mateix: la plaça de les Mèlies no es va definir fins ben entrats el anys quaranta, i fins aleshores, entre la Biblioteca Popular i la plaça Catalunya només hi havia camp obert!

Però el veritable desenvolupament anà de la mà de l’arquitecte Isidre Puig i Boada, qui a partir de l’any 1922 engegà el Pla d’Ordenació Urbanística que havia de determinar les alienacions i amplades dels carrers i places. Naixia l’eixample del nucli urbà.

Sabies que…

Sara Llorens i Carreras (1881-1954) (foto)

Poema del Cançoner de Pineda

Quan el folklore viu de terra ferma

Dansa, fidel als avis,

Al bell mig de la plaça engalanada.

La dolça salabror de Mediterrània,

Els tossals de terra endins,

El refilet dels flabiol carena eterna,

I el cant de la filadora

–O és una puntaire?-

Que treballa enfeinada al cancell;

Tots, rebrollen dins els fulls esgrogueits

pel pas del temps,

Pel prosseguir de la història.

Llavors, l’esguard malencoliós,

S’adona del joiell ben escrit.

Encarat a Pineda des de les flames

Folles i enjogassades del Maresme,

Esberla les pedres ermes de l’òblit.

Reneix a cada toc de tenora

Aquell vell i encisat esperit

De país lliure que pacient recorda:

Les sardanes que a la plaça puntegen

Les gentils cançons que ha descrit.

TOTEMS v4 TODOS

Biblioteca Serra i Moret 

La biblioteca Serra i Moret fou una de les primeres biblioteques públiques de Pineda de Mar. L’edifici va ser construït l’any 1922, sota el mandat de l’alcalde Manuel Serra i Moret. Aquesta mesura formava part del projecte de creació del Servei de Biblioteques Populars, de la Mancomunitat, ideat per Eugeni d’Ors.
L’edifici de la biblioteca és d’estil noucentista, originalment de planta única, que disposava de vestíbul, sala de lectura, despatx i lavabo, fins que l’ampliació de l’any 1981 va modificar la seva estructura. Destaca l’arc de punt rodó de la façana principal, que s’emmarca en les dues columnes jòniques que flanquegen l’entrada.
Aquesta zona no pertany ja a la zona històrica de Pineda, sinó a l’Eixample. Aquesta zona eren camps fins que als anys 20 s’edifica la zona entre la T històrica (Camí Ral-carrer del Mar) i el carrer de la Tribala, i més enllà. El carrer de la vila que estava previst fer cap el 1922, es va obrir definitivament al 1936 per iniciativa de la CNT. L’objectiu era donar pas entre el centre i el nou eixample.
Isidre Puig Boada és l’arquitecte que va redactar el Pla de l’Eixample al 1946, per tal de fer un creixement ordenat de Pineda, la població de la qual s’anava incrementant degut a la immigració.
La Plaça de les Mèlies i la Plaça d’Espanya van ser reformades en entre els anys 1940-1950. Al 1942 Puig Boada va projectar la plaça de les Mèlies, que en un primer moment es va anomenar Plaça dels Til•lers. Al 1942 es van plantar els primers arbres -til•lers- i es va inaugurar al 1946. Malauradament l’espècie no va arrelar i els til•lers van ser substituïts per mèlies al 1948, per la qual cosa es va canviar el nom de la plaça definitivament al 1948.
La font de la plaça va ser dissenyada per Puig Boada al 1955, i poc a poc, aquesta ha esdevingut un punt de trobada i de lleure de la població.