Experiences

Canal de la riera d’Hortsavinyà – Serra de l’Espinal – Camí dels Matxos

Nature, Mountain routes

Canal de la riera d’Hortsavinyà – Serra de l’Espinal – Camí dels Matxos

The stretch of this route is basically the same as itinerary number 3, but it is done in the opposite direction, and changing the Camí de les Costes by the Serra de l’Espinal. It’s curious, but the hikers know quite well, that the same path in the opposite direction is a very different path.

Technical data:

Difficulty: Medium
Elevation gain uphill: 500 m.
Kilometres: 13 km.
Duration: 3 h. 38 min.

0:00 h
We take the trail that runs parallel to the stream.

0:03 h
Pay attention, we must take the first fork that goes up on the right, passing in front of the courtyard of a house. We then come to the stream again that we continue to follow, well accompanied by sycamores and poplars.

0:08 h
We cross the stream following the path that now goes up the other side. We go past the trails that are on our left.

0:17 h
We go back past the stream, where we find the important ruins of the Can Mas flour mill, which is to the right of the road, that continues rising upstream.

0:21 h
Pay attention to the fork that we find on the left where we cross the stream, and enter the canal Sot de l’Aram, where the waters of Sots del Rupit, les Nogueres, les Indies, dels Llorels, Canyamars and Grimola converge, making it the most important tributary of the Pineda stream

0:22 h
We cross the canal and on the left we find the mouth of the Aram cave, about 30 m deep, the former copper mine. If you enter with a torch, you can still see greenish veins of the mineral. This mine is the one that has given its name to the whole area. We will leave the cave and continue along the canal on a path full of lush vegetation and many brambles.

0:31 h
We cross the canal again. From here we treading where possible, sometimes along the edge and other times through the canal. We must bear in mind that the floods constantly change the physiognomy of the path.

0:57 h
The canal’s margin suddenly opens to the right, forming a square shaped clearing, presided over by some hazels. We climb to greet the Virgin Mary. On one side of the plain, near the canal, on an old tree trunk we find a small chapel with an image, which we call “Nuestra Señora del Aram”. This little chapel is also a refuge for wild animals, such as genets, because we often find signs of them in the form of faeces. This place is also the point of confluence with the gulley of Nogueras that are to the right.
We go back down the canal we came from, and we continue going up. From here all other paths disappear. The only path will be the canal, almost always passable, except for the days after a torrential rain, because the abundance of water that has fallen makes it totally inaccessible. This is where the most special part of the canal begins, where the Aram gulley shows us all its wild beauty. In some places it is so enclosed, that the sun’s rays can never penetrate. The bed through which the water runs consists of rocks that have been polished by the action of the water over the centuries. The trees, mainly Alders and Poplars, rise towards the sky looking for the sun, reaching in many cases 30 meters in height.

1:18 h
We reach a point where the canal’s bed is pure rock, forming a gorge sculpted by the millennial action of water. It is beautiful, but difficult to pass in rainy season. After these rocks the canal comes out of the gulley and we begin to see the sun’s rays, and the vegetation is enriched with holly, Jew’s Myrtle, laurels and tallest specimens of riverside forest. The canal becomes friendlier and it is becoming more civilized.

1:40 h
De sobte topem amb una pista de terra perfectament transitable pels cotxes. Aquí s’acaba el canal.
Hem d’aclarir una cosa. Aquest trajecte es pot fer perfectament amb la meitat dels minuts que li hem assignat. Però passa, que per gaudir de la bellesa del recorregut, l’excursionista alenteix el seu pas, per gaudir a plaer d’aquesta natura salvatge, poc trepitjada pel pas de l’home i senyorejada per ginestes i senglars.
Ara començarem la segona part d’aquest itinerari, amb un recorregut totalment oposat a la primera, passarem del fondal més ombrívol al cimal més assolellat.
Agafarem la pista en direcció a l’esquerra, que ben aviat comença a pujar de forma pronunciada, després de passar dos revolts arribarem a la carretera de Calella, que agafarem en direcció al mar, fins arribar als Tres Termes, que estan assenyalats amb una fita formada per una gran pedra i una creu. En aquest punt coincideixen els termes municipals de Pineda de Mar, Tordera i Sant Cebrià de Vallalta.

1:50 h
Situats en aquest punt, ens trobem al peu del puig de Sant Andreu, que en el seu cim assoleix els 378 m d’alçada, i és el punt culminant de la Serra del Rupit. Agafarem el camí que tenim al davant, que és una carretera de desemboscar i que puja de forma pronunciada.

1:56 h
Bifurcació a la dreta, que agafarem per enfilar-nos directament al cim.

2:02 h
Tot just abans d’arribar la carena, ens trobem amb una obra d’enginyeria salvatge, que podem qualificar d’espectacular. És sabuda l’afició que tenen els porcs senglars a rebolcar-se en aigües fangoses. Doncs bé, aquests animals han aprofitat aquesta zona de terra argilosa, per construir-hi fins a set banyeres, una al costat de l’altra, constituint una zona de banys comunal única en tot el Montnegre. Caminant pel bosc, és freqüent trobar una banyera de senglars, però un conjunt com aquest és del tot excepcional, i una curiositat digne de veure. Tot seguit arribem a la carena, on hi trobem un camí ample i agradable, per on sovint hi veiem senyes de la presència de toixons, un altre dels animals que enriqueixen la fauna d’aquests boscos.

2:05 h
Arribem a un collet, amb vistes a l’esquerra a on destaca al mig del bosc l’esvelt campanar de l’església de Sant Llop d’Hortsavinyà. Deixarem a banda una bifurcació i seguirem caminant pel centre de la carena.

2:08 h
Trobem una barraca de caçadors, ben equipada per celebrar-hi tiberis de tota mena. Tenim al davant el puig de la Torre, que amb 361 m d’alçada és el segon punt més alt de la serra. A pocs passos més deixarem la pista i agafarem un corriol que s’enfila cap al cim. Es tracta d’un camí poc transitat, i excepte l’època de cacera, poques són les persones que s’hi aventuren. Això fa que la vegetació del sotabosc l’envaeixi, i per passar-hi t’has de refregar amb les mates de romaní, les estepes, els brucs, els llentiscles, els garrics i molts galzerans, que fan que el caminant es senti plenament amarat de bosc. Tot i l’espessor de l’arbrat, bàsicament d’alzines, arboços, pins i suros, el camí és transitable, doncs no hi són gaire abundants els esbarzers i arítjols, els gran enemics de l’excursionista.

2:29 h
Arribem al cim del puig de la Torre. L’abundància de pedres soltes que hi trobem, fa pensar que poden provenir de les ruïnes d’una antiga torre que hauria donat el nom a aquest indret. A partir d’aquí ja no pararem de baixar fins a arribar al pla de la riera. Continuarem per un corriol que baixa a mà dreta. Es tracta d’un camí molt desdibuixat, però la nostra referència serà sempre la carena. Si en algun punt tenim dubtes, agafarem sempre el pas de la dreta, però sense allunyar-nos mai de la carena, a on sempre acabarem retornant.

2:40 h
Vora del camí hi trobem un punt de caça enlairat. Consisteix en una plataforma feta de troncs i situada al damunt de les capçades dels arbres, amb una escala del mateix material per enfilar-s’hi. És una talaia destinada a la caça d’ocells, principalment tords i tudons. Seguirem baixant carena avall fins que s’acabi el corriol, que al final gira bruscament a l’esquerra i desemboca sobtadament al final d’una pista.

2:53 h
Agafem la pista.

2:54 h
Trobem una bifurcació a mà dreta que agafarem.

2:55 h
Una altre bifurcació a la dreta per on trencarem.

2:58 h
Un altre trencant a la dreta, que aquesta vegada passarem de llarg.

3:03 h
Bifurcació a la dreta que agafarem i tot seguit una altre a l’esquerra, que baixa tocant a les ruïnes d’una casa.

3:05 h
Arribem a ca l’Amat. Seguirem el camí particular que passa tocant el pati de la casa i fent un revolt pel costat d’una gran alzina i continuarem per aquest camí fins a la tanca de l’entrada de la finca.

3:07 h
Passem la tanca, travessem el canal de Sant Andreu i tot seguit la riera de Pineda.

3:10 h
Arribem al pla de Cal Capità, on hem deixat els cotxes. Fi de trajecte.